Barça - Madrid

Madrid, (…), saluda al campió

Victòria del FCBarcelona al Camp Nou davant de l’etern rival, el Reial Madrid. 2 a 0 va estar el resultat definitiu, amb gols d’Eto’o i Messi, en els últims 10 minuts. Era el partit corresponent a la quinzena jornada de Lliga de Primera Divisió. A la prèvia del partit s’anticipava una possible golejada dels blaugrana després del bon futbol que està oferint, coincidint a més amb el mal moment dels blancs. No va ser de golejada, però va ser una victòria que deixa molt bon sabor de boca, després d’haver estat patint durant tot el partit fins arribar als últims minuts que es quan es va decidir la victòria de l’equip local.
A la primera part ja es podia veure un Barça molt superior que dominava amb facilitat el partit amb grans paràmetres de possessió de l’esfèrica. Aquest joc aparentment favorable al Barça no es materialitzava però en el resultat, i a mesura que avançaven els minuts continuava el 0-0 al marcador. Messi era derribat constantment amb fortes entrades als tormells i no va ser fins el minut 26 que l’àrbitre Medina Cantalejo mostrava la cartolina groga a Sergio Ramos. Un Lionel Messi que lluitava, però no arribava a ser el de sempre, així com el futbol de tot l’equip, que malgrat mantenir la possessió, no acabava de trencar la defensa rival i crear així un perill important a la porteria de Casillas. La primera ocasió clara del partit era per Drenthe, que es trobava sol davant del guardameta català, Victor Valdés, que aconseguia desviar la pilota a corner sense dificultats. El Barça a l’atac i el Madrid al contratac són els atributs més fàcils per descriure el futbol que s’estava veient al Camp Nou. Seguint aquesta tònica es cumplia el final de la primera part, amb 45 minuts de futbol sense gols, amb poques arribades, i amb l’esperança d’obrir la llauna a la segona part i fer canviar ràpidament la situació.
A la segona part continuava la pluja al Camp Nou, que havia començat ja abans de l’inici del partit, i que encara feia companyia al clàssic Barça-Madrid, que de moment es presentava sense gols. El joc de la segona part no semblava canviar gaire la situació, i és que el Madrid havia deixat l’autobús a la línia defensia i des de l’inici del parit que estava jugant a la defensiva com altres equips al Camp Nou, com és el cas del Getafe. Aquest joc no afavoria gens als blaugrana que ho provaven però tamoc posaven en perill al meta blanc, Iker Casillas. Va estar decisiu però, aquest home, en el minut 83, quan l’àrbitre xiulava la pena màxima, assenyalant un penal de Salgado sobre Busquets. El llançament d’Eto’o era rebutjat per Casillas, però el Barça s’entregava completament a l’atac seguia buscant el gol de la victòria. Minut 83 de la primera part, llançament de còrner per la banda dreta, cop de cap de Puyol, pilota morta en mig de l’àrea, rematada d’Eto’o i GOL que feia esclatar d’eufòria tots els aficionats blaugranes. Era l’1 a 0 que donava la victòria al Barça en un partit difícil, i després de l’errada del penal, encara deixava més satisfet l’equip. Quan el partit ja semblava tenir un resultat definitiu després de 90 minuts d’esforç i patiment, arribava el segon gol en el temps afegit, de les botes de Messi. Una gran passada en profunditat d’Henry cap a la banda esquerra era aprofitada per l’argentí, que després d’un gran control aixecava suaument l’esfèrica per sobre de Casillas, i anotava el 2 a 0, ara sí, definitiu.
Amb aquests tres punts més, el Barça consolida el seu lideratge a la lliga, i es confirma ja com a campió d’hivern d’aquesta temporada 2008/2009. Ara ja, a 12 punts del Madrid.

BARÇA 2 – MADRID 0