PARTIT HISTÒRIC D’UN BARÇA MÀGIC
2 del 5 del 2009. El dia en què l’evidència del futbol es va manifestar al Santiago Bernabéu amb una golejada històrica del F.C.Barcelona contra el Reial Madrid. L’últim precedent memorable per a la història blaugrana el trobem al 1974 amb el 0-5 de l’època de Croiff. Ara el 2009, el segle XXI, ja tenim el resultat que esperavem, i la justicia ha emergit sobre la gespa i ens ha deixat gaudir d’un marcador de: 2 a 6.
El Barça s’enfrontava al Reial Madrid en una nit màgica que tindria la repercussió mediàtica característica dels partits entre aquests dos eterns rivals. No només estava en joc el nom de les dues entitats, sinó que la victòria condicionaria el futur de la lliga. L’equip de Pep Guardiola va oferir al món una exibició de futbol que va ser capaç de fer córrer llàgrimes d’emoció sobre els rostres somrients dels aficionats del Barça. El dia 2 de maig del 2009 el Barça va demostrar al Bernabéu el significat de la paraula futbol, i va deixar un segell al marcador que serà recordat per sempre. L’històric 2 a 6 que va aconseguir l’equip de Guardiola és una mostra de la qualitat futbolística que poseeix el F.C.Barcelona. Les graderies de l’afició blanca van veure com l’etern rival l’humillava al seu camp i aconseguia batre fins a 6 cops la porteria de Casillas. Però no només va ser una exibició de futbol, sinó que van demostrar què vol dir ser del Barça, i què vol dir ser català. Ens ho va ensenyar el capità de la casa, Carles Puyol, quan a la celebració del segon gol va fer un petó a la senyera, a la bandera del notre pais, en territori enemic, en territori estranger, a la casa blanca. Henry va ser autor de 2 dels gols qua van fer brillar l’esperit blaugrana, juntament amb Messi,i dos jugadors de la cantera van fer els altres dos que enfonsaven el Reial Madrid amb una clara evidència futbolística. Els aficionats blancs que van ser capaços d’aguantar els 90 minuts de deliri, van veure com el Barça celebrava la victòria que obria les portes al títol de Lliga.
El partit no va començar com indicava l’evidència del futbol, i van ser els locals els que es van avançar al marcador amb un gol d’Higuain que rematava una asistencia de Ramos. Era el minut 14, i quedava molt per endavant, si més no, hi havia el temps suficient per demostrar qui mereixia la victòria i qui mereixia ser humillat. A mesura que avançaven els minuts, el Barça imposava el seu futbol sobre un Madrid impotent que no era capaç de mantenir el ritme que marcava el conjunt català. Al minut 18 arribava el primer gol del Barça de les botes d’Henry, que definia amb un xut creuat després d’una asistència de Xavi a la punta esquerra de l’atac. Era el gol que encapçalava una golejada històrica al Santiago Bernabéu. El segon no es feia esperar gaire, i 2 minuts més tard Carles Puyol rematava de cap una esfèrica centrada novament per Xavi que acabava al fons de la xarxa. El capità va cel·lebrar el gol amb un gest que marca un abans i un després, i demostra que la identitat catalana arriba fins i tot a les terres madridistes. Va fer un petó al bracalet, a la senyera de Catalunya, i va demostrar el poder del futbol per representar una identitat. El joc del Barça seguia brillant amb llum pròpia i al minut 36 Messi feia pujar el tercer gol al marcador després que Xavi recuperés la pilota a l’eix atacant. S’arribava al descans amb aquest espectacle blaugrana i amb un futbol digne d’emmarcar.
Començava la segona meitat amb el mateix Barça amenaçador i el Madrid perdut davant del futbol que desplegava el lider. Al minut 56, però, Sergio Ramos retallava distàncies quan rematava de cap una centrada de Robben i feia pujar el segon gol al marcador. Amb el 2 a 3 el Barça no canviava el seu joc i 2 minuts més tard Henry feia el quart gol pel conjunt blaugrana. El francès aconseguia batre Casillas amb una suau baselina des de la frontal de l’àrea. El partit seguia favorable als de Pep Guardiola i només el color blaugrana es deixava veure sobre la gespa del Bernabéu. Messi ampliava la golejada amb un xut pel pal curt a l’esquerra de la porteria del meta madridista, després de rebre una perfecta assistència del mestre Xavi. Ja només es veia un equip sobre el terreny de joc, i el Madrid s’encongia al veure el desastre que estava fent davant la seva afició. La festa l’arrodonia Gerard Piqué que aconseguia fer el seu primer gol a la Lliga, al recuperar una esfèrica morta en mig de l’àrea després d’una passada d’Eto’o.
Al acabar el partit les celebracions es feien efectives i depertaven l’eufòria de la proximitat que hi pot haver per a aixecar la Copa de la Lliga BBVA. Aquest Barça enamora.
Ara només ens queda dir,
GRÀCIES BARÇA
REIAL MADRID 2 - F.C.BARCELONA 6
