REIAL MADRID 2 - F.C.BARCELONA 6

PARTIT HISTÒRIC D’UN BARÇA MÀGIC

2 del 5 del 2009. El dia en què l’evidència del futbol es va manifestar al Santiago Bernabéu amb una golejada històrica del F.C.Barcelona contra el Reial Madrid. L’últim precedent memorable per a la història blaugrana el trobem al 1974 amb el 0-5 de l’època de Croiff. Ara el 2009, el segle XXI, ja tenim el resultat que esperavem, i la justicia ha emergit sobre la gespa i ens ha deixat gaudir d’un marcador de: 2 a 6.

El Barça s’enfrontava al Reial Madrid en una nit màgica que tindria la repercussió mediàtica característica dels partits entre aquests dos eterns rivals. No només estava en joc el nom de les dues entitats, sinó que la victòria condicionaria el futur de la lliga. L’equip de Pep Guardiola va oferir al món una exibició de futbol que va ser capaç de fer córrer llàgrimes d’emoció sobre els rostres somrients dels aficionats del Barça. El dia 2 de maig del 2009 el Barça va demostrar al Bernabéu el significat de la paraula futbol, i va deixar un segell al marcador que serà recordat per sempre. L’històric 2 a 6 que va aconseguir l’equip de Guardiola és una mostra de la qualitat futbolística que poseeix el F.C.Barcelona. Les graderies de l’afició blanca van veure com l’etern rival l’humillava al seu camp i aconseguia batre fins a 6 cops la porteria de Casillas. Però no només va ser una exibició de futbol, sinó que van demostrar què vol dir ser del Barça, i què vol dir ser català. Ens ho va ensenyar el capità de la casa, Carles Puyol, quan a la celebració del segon gol va fer un petó a la senyera, a la bandera del notre pais, en territori enemic, en territori estranger, a la casa blanca. Henry va ser autor de 2 dels gols qua van fer brillar l’esperit blaugrana, juntament amb Messi,i dos jugadors de la cantera van fer els altres dos que enfonsaven el Reial Madrid amb una clara evidència futbolística. Els aficionats blancs que van ser capaços d’aguantar els 90 minuts de deliri, van veure com el Barça celebrava la victòria que obria les portes al títol de Lliga.

El partit no va començar com indicava l’evidència del futbol, i van ser els locals els que es van avançar al marcador amb un gol d’Higuain que rematava una asistencia de Ramos. Era el minut 14, i quedava molt per endavant, si més no, hi havia el temps suficient per demostrar qui mereixia la victòria i qui mereixia ser humillat. A mesura que avançaven els minuts, el Barça imposava el seu futbol sobre un Madrid impotent que no era capaç de mantenir el ritme que marcava el conjunt català. Al minut 18 arribava el primer gol del Barça de les botes d’Henry, que definia amb un xut creuat després d’una asistència de Xavi a la punta esquerra de l’atac. Era el gol que encapçalava una golejada històrica al Santiago Bernabéu. El segon no es feia esperar gaire, i 2 minuts més tard Carles Puyol rematava de cap una esfèrica centrada novament per Xavi que acabava al fons de la xarxa. El capità va cel·lebrar el gol amb un gest que marca un abans i un després, i demostra que la identitat catalana arriba fins i tot a les terres madridistes. Va fer un petó al bracalet, a la senyera de Catalunya, i va demostrar el poder del futbol per representar una identitat. El joc del Barça seguia brillant amb llum pròpia i al minut 36 Messi feia pujar el tercer gol al marcador després que Xavi recuperés la pilota a l’eix atacant. S’arribava al descans amb aquest espectacle blaugrana i amb un futbol digne d’emmarcar.

Començava la segona meitat amb el mateix Barça amenaçador i el Madrid perdut davant del futbol que desplegava el lider. Al minut 56, però, Sergio Ramos retallava distàncies quan rematava de cap una centrada de Robben i feia pujar el segon gol al marcador. Amb el 2 a 3 el Barça no canviava el seu joc i 2 minuts més tard Henry feia el quart gol pel conjunt blaugrana. El francès aconseguia batre Casillas amb una suau baselina des de la frontal de l’àrea. El partit seguia favorable als de Pep Guardiola i només el color blaugrana es deixava veure sobre la gespa del Bernabéu. Messi ampliava la golejada amb un xut pel pal curt a l’esquerra de la porteria del meta madridista, després de rebre una perfecta assistència del mestre Xavi. Ja només es veia un equip sobre el terreny de joc, i el Madrid s’encongia al veure el desastre que estava fent davant la seva afició. La festa l’arrodonia Gerard Piqué que aconseguia fer el seu primer gol a la Lliga, al recuperar una esfèrica morta en mig de l’àrea després d’una passada d’Eto’o.

Al acabar el partit les celebracions es feien efectives i depertaven l’eufòria de la proximitat que hi pot haver per a aixecar la Copa de la Lliga BBVA. Aquest Barça enamora.

Ara només ens queda dir,

GRÀCIES BARÇA



REIAL MADRID 2 - F.C.BARCELONA 6

Barça - Sevilla

Camp Nou amb bones sensacions

El F.C.Barcelona va guanyar al Sevilla en un partit vital per aconseguir el títol de Lliga. El quadre andalús va patir una golejada de 4 a 0, amb gols d’Iniesta, Eto’o, Xavi i Henry. La victòria del Madrid in exremis devant del Getafe no va posar en perill la conciència blaugrana, i és que aquest joc es capaç de maravellar qualsevol.
Al minut 2 Iniesta ja va obrir la llauna amb un gol magnífic que va aconseguir amb un xut que va sorprendre el porter Javi Varas. El Barça jugava amb unes línes molt ben situades i amb un domini del joc aclaparador. No calia esperar molt per a veure el segon, obra del camerunès, que al minut 16 recollia una bona assistència d’Iniesta dins l’àrea després d’una prèvia passada de Xavi. Al minut 20 el Camp Nou ja feia la onada i el públic sorprenda amb càntics poc freqüents a la graderia, entre els quals no s’oblidaven les mítiques paraules de Samuel Eto’o vers l’equip blanc de Juande Ramos. Tota la primera part es veia un únic equip sobre el terreny de joc, i és que aquesta premissa es va allargar als 90 minuts de partit. S’arribava al descansa mb aquesta còmode ventatge de 2 a 0 i un joc més que atractiu.
Quant tan sols es portaven 5 minuts jugats de la segona part, Xavi va culminar en gol una jugada entre assistèncias d’Eto’o i Iniesta. El potent xut des de la frontal va servir per establir el 3 a 0 al marcador. El Sevilla no acabava de trobar la posició adecuada sobre la gespa, i és que davant d’aquest Barça resulta força complicat. Al minut 54 Henry tancava el marcador amb el 4t gol de l’equip al recollir una gran assistència d’Iniesta dins l’àrea a l’esquerra de l’eix atacant. L’equip de Pep Guardiola va poder ampliar la distància en clares ocasions de gol, com una d’Eto’o que es va quedar sol devant del porter i un defensa sevillista va rebutjar el xut.
L’afició barcelonista veu cada dia més possible el títol de Lliga, que si les condicions prèvies ho permeten, podria ser al Santiago Bernabéu, camp de territori enemic.

BARÇA 4 – SEVILLA 0

Getafe - Barça

Cada partit més aprop del títol

El Barça va superar al Getafe per 0 – 1 en el partit corresponent a la 31ª jornada de la Primera Divisió. El conjunt blaugrana va disposar de moltes ocasiones de gol per superar el porter Stojkovic, però només un gol de Messi va servir per a donar els 3 punts al líder de la Lliga. El Barça començava amb el partit amb un domini de l’esfèrica força superior als homes de Victor Muñoz. Els blaugrana arrivaben amb freqüència a la porteria rival, tot i que les intervencions del porter i la manca d’encert impedien que s’obrís el marcador fins el minut 19. Eto’o feia una assistència dins l’àrea per Xavi, que combinava amb Messi, i l’argentí aguantava d’esquenes fins que aconseguia fer el xut que superava Stojkovic. El Barça ho seguia provant, però el marcador no es movia.
A la segona meitat, el conjunt blaugrana seguia disposant d’ocasions de gol, tot i que reduïa un pel la intensitat. El Getafe s’havia possicionat correctament sobre el terreny de joc, però el bon futbol del Barça impedia que el conjunt visitant desplegués un joc capaç de merèixer la victòria. L’equip de Guardiola tenia prou amb els tres punts, i només depèn d’ell mateix per aconseguir el títol de Lliga, a només 7 partits pel final de la competició. Un partit ben treballat pel F.C.Barcelona acabava amb la victòria culé.
Queden 21 punts en joc, i per tant, encara queda lliga fins que mateemàticament no quedi resolta. El Barça manté la distància de 6 punts amb el Madrid, que veu com l’etern rival cada cop s’apropa més a convertir-se en el campió de la Lliga.



GETAFE 0 – BARÇA 1

Bayern de Munich - Barça

A SEMIS!

El Barça va superar l’eliminatòria contra el Bayern de Munich amb un empat a 1 però amb el background de la golejada al Camp Nou per 4 a 0. El primer gol de Ribéry va quedar diluït amb el bon joc del Barça i el gol de Keita que va acabar sentenciant l’eliminatòria.
La primera part oferia un joc molt obert, on els dos conjunts protagonitzaven arribades a l’àrea rival, tot i que amb poc perill. El Bayern jugava a contrarellotge i havia d’inaugurar el marcador si volia continuar lluitant per estar a les semifinals. Els primers 45 minut, però, van acabar amb un 0 a 0 i el Barça cada cop veia més possible aquesta plaça a la semifinal.
A la segona meitat el partit continuava amb la mateixa tònica que el principi, però amb un Bayern que havia de fer cada cop més esforços per seguir viu en el partit. 2 minuts després que el col·legiat xiulés l’inici del segon temps Ribéry aconseguia retallar Victor Valdés per fer l’1 a 0. El Barça, sense nervis anava fent el seu partit amb el seu futbol característic que el permet trobar-se líder de la Lliga BBVA. Al minut 73 keita aconseguia empatar el partit amb un gol que culminava una gran jugada col·lectiva, que mostra clarament les grans capacitats de l’equip de Pep Guardiola.
El F.C.Barcelona s’enfrontarà amb el Chelsea el pròxim partit de la Lliga de Campions, al Camp Nou, i el dia 6 d’abril es decidirà l’eliminatòria a Stamford Bridge.


BAYERN DE MUNICH 1 – BARÇA 1

Barça - Recreativo de Huelva

Una passa més cap el títol

El Barça va guanyar al Camp Nou el partit corresponent a la 30a jornada de Lliga de Primera Divisió contra el Recreativo de Huelva. 2 gols protagonitzats per Iniesta van servir per endur-se els tres punts i mantenir la distància amb el Reial Madrid, que cada jornada veu com es complica la situació per igualar el líder del campionat. Quan només feia 46 segons que havia començat el partit arribava el primer gol de les botes d’Iniesta que recollia una assistència d’Henry de la banda esquerra. Aquest gol tan matiner va permetre començar amb un ritme poc accelerat i deixar al conjunt visitant més control de l’esfèrica. Els dos equips arribaven amb perill a la porteria rival, tot i que amb poca freqüència. A mesura que passaven els minuts el joc no brillava i seguia la mateixa tònica de joc durant tota la primera part. Després del descans els dos conjunts sortien al camp amb la mateixa mentalitat de joc, i el partit no semblava oferir canvis rellevants respecte a la primera meitat. L’àrbitre Iturralde Gonzàlez assenyalava la pena màxima per unes mans dins l’àrea del Recre, però el porter Riesgo aturava sense problemes el xut de Messi. Pocs minuts més tard, el col·legiat anul·lava un gol als homes de Lucas Alcaraz per fora de joc. Al minut 68, Iniesta avançava per la banda esquerra per a fer la centrada dins l’àrea, i l’esfèrica que desviava Morris acabava al fons de la xarxa, i es convertia en el 2 a 0 definitiu.
Un partit poc brillant, però una victòria que apropa a l’equip de Pep Guardiola una jornada més al títol de Lliga.


BARÇA 2 RECREATIVO DE HUELVA 0

Barça - Bayern de Munich

Un pas més cap a Roma

El Barça va superar satisfactòriament el partit d’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions contra el Bayern de Munich al Camp Nou. Una primera part per emmarcar va servir per a deixar sentenciat el partit amb un 4 a 0 que no es va moure després del descans.
L’inici del partit ja mostrava el desenvolupament del joc amb les arribades freqüents a la porteria rival protagonitzades pel conjunt de Pep Guardiola. Al minut 8 arribava el primer gol de les botes de Messi amb un xut creuat que superava el porter després de rebre una bona assistència d’Eto’o. 3 minuts més tard, el mateix argentí feia una passada en profunditat al camerunés dins l’àrea que creuava l’esfèrica al porter Butt i feia així el 2 a 0. Amb el partit ben encarrilat arribava la jugada polèmica, on l’àrbitre Howard Webb no veia un clar penal sobre Messi i li assenyalava la tarjeta groga per simular penal. Fruit d’aquesta jugada les protestes de Guardiola es feien efectives, i era expulsat de la banqueta. El tècnic del Barça continuava veient el partit des de la graderia, després d’aquesta errada arbitral. El Barça estava desplegant un futbol de toc perfecte, i estava demostrant que en cap moment serà un rival fàcil a superar. Al minut 38 Henry s’endinsava dins l’àrea per la banda esquerra i feia una assistència cap a Messi, que amb dificultats aconseguia fer pujar el seu segon gol al marcador. Encara hi havia temps per a més gols a la primera part, i al 43 el francès arrodonia el marcador amb un xut creuat després d’una combinació de Messi, Alves i Eto’o.
A la segona meitat el Barça afluixava el ritme, tot i que seguien les ocasions de cara a la porteria rival. El Bayern no va ser capaç de modificar el marcador advers de 4 gols a 0 i s’arribava a la final dels 90 minuts amb la contundent victòria del Barça.
Encara queden 90 minuts per jugar a Munich, tot i que l’eliminatòria va adquirint un to blaugrana.


BARÇA 4 – BAYERN DE MUNICH 0

Valladolid 0 - Barça 1

Un partit més, una jornada menys

Cada victòria del Barça suposa una jornada menys per veure el campió de Lliga, i així ho va demostrar amb els 3 punts que va aconseguir al Nuevo José Zorilla contra el Valladolid. Un únic gol del camerunès va servir per aconseguir la victòria que permet mantenir la distància de 6 punts del perseguidor més directe, el Reial Madrid.
A la primera part es veia un partit força obert però amb uns paràmetres de possessió favorables al conjunt visitant. El Barça protagonitzava arribades a porteria, però sense veure el gol. Al minut 40 Eto’o recuperava una esfèrica a la linia defensiva del Valladolid, i després de combinar amb Xavi aconseguia batre al porter Sergio Asenjo amb una gran baselina. S’arribava a la final dels primers 45 minuts, amb un Barça superior però un joc poc brillant.
A la repressa del partit la situació no variava gaire i el joc continuava la mateixa tònica que la primera part. El Barça havia disminuit força la intensitat del joc i el Villarreal no aconseeguia crear molt perill a la porteria de Valdés. Messi i Alves, tots dos suplents, van sortir a disputar els últims minuts, tot i que el resultat ja no es va moure. El Barça aconsegueix una nova victòtria que l’apropa cada cop més a convertir-se en el líder.


VALLADOLID 0 – BARÇA 1